Shania Twain ha concedit una entrevista a The Guardian on parla sobre els seus anys de major èxit però també de la seva dura infància.

Tots els que s’han llegit la seva autobiografia “From This Moment On” (2011) saben que ella vivia a una família amb una tendència gran cap a la violència, ja que el seu padrastre maltractava a la seva mare fins arribar al punt d’intentar matar-la davant de la jove cantant, i també coneixen la mort per accident dels dos quan ella tenia 22 anys. El que no surt a l’autobiografia però que sí comenta a la entrevista perquè “és important que la gent sàpiga que pots sobreviure aquestes coses” és que el seu padrastre abusava sexualment i psicològicament d’ella quan tenia només 10 anys. “L’abús sexual va de la mà de l’abús psicològic quan es tracta d’algú que coneixes”, però ella va aprendre a no pensar en allò gràcies a que “jo em vaig dir, val, aquesta persona no està bé”.

A més, en un punt de l’entrevista, ella va dir que d’estar vivint als Estats Units i no a Suïssa, hauria votat al president Donald Trump perquè “Prefereixes a algú directe o amable? No dic que no es puguin tenir ambdues coses… Però si jo votés, em deixaria de bajanades. Hauria votat per alguna cosa que em sembla transparent. I la política no té fama de ser-ho.”

- Publicitat -

Aquest comentari ha fet que la cantant canadenca es disculpi per Twitter dient que “M’agradaria disculpar-me a qualsevol persona que pugui sentir-se ofesa per l’entrevista amb The Guardian en el que respecte al president dels Estats Units. La pregunta em va pillar desprevinguda. Com a canadenca, em penedeixo d’haver contestat aquesta pregunta sense donar-hi més context. Estic apassionadament en contra de qualsevol tipus de discriminació i espero que això quedi clar amb les decisions que he pres, i amb la gent que estic, que no tinc en comú cap creença moral amb el president actual. Estava intentant explicar, en resposta a la pregunta sobre les eleccions, que el meu limitat enteniment era que el President parlava a una part d’Amèrica com una persona accessible a la qual poguessin veure’s reflectides, ja que ell NO era un polític. La meva resposta era curiosa, però no hauria d’entendre’s com si fossin representatives dels meus valors ni signifiquen que l’avali. Faig música per unir a la gent. El meu camí sempre serà el d’incloure, com la meva història mostra”.