Aquest concert del 7 d’agost al Sons del Món ha estat el meu primer directe d’en Miki Núñez, el cantant de Terrassa que fa mesos que arrasa amb la seva música i la seva simpatia.

La jornada ha començat aviat, ja que a les 5 de la tarda ja ens trobàvem a la Ciutadella de Roses amb en Gerry, l’hora que ens havien citat per fer-li una entrevista al Miki. Normalment sóc jo qui les fa, però aquest dissabte li he cedit el relleu a l’amic Gerry que també era el primer cop que es trobava cara a cara amb en Miki. L’entrevista ha anat molt bé i si voleu la podeu mirar aquí.

Encara faltaven unes cinc hores per l’inici del concert i hem anat a donar una volta per Roses amb un sol i una xafogor inhumana. Una mica més i no ho expliquem, quan un conductor no ha parat a un pas de vianants i de poc que no se’ns emporta als dos per davant.

Després de recuperar-nos de l’incident i menjar una mica, hem entrat al recinte que estava majoritàriament ocupat per públic femení molt jove, moltes d’elles acompanyades dels seus familiars.

Abans d’anar cap a la zona del concert, en Gerry ha començat a fer-se fotos amb les seves seguidores i és que el noi és força popular a TikTok. Això només ha estat un aperitiu del que ens esperaria més tard.

El concert ha començat força puntual i ho ha fet amb ‘Vivir al 100%‘, tota una declaració d’intencions del que ens esperava aquella nit. Ha combinat cançons del seu disc “Amuza“, algunes noves peces com ‘Mi Lugar’ o ‘Cada pas del camí‘ i algunes versions com ‘L’Empordà’ de Sopa de Cabra o ‘Somnis de Petit’ dels Margarett, una cançó que sonava força a Flaixbac fa anys, però que poca gent del públic recordava.

Des del primer moment que ha començat el show fins al darrer minut, el cantant s’ha mostrat molt pròxim amb el públic, amb els seus companys i amics músics, donant la sensació que érem molt més que simples espectadors, formàvem part del seu equip.

S’ha mostrat reivindicatiu amb el fet de com es poden fer corrides de toros amb multitud de persones i sense distància de seguretat, però mentrestant la cultura perilla. També ha recordat als qui ja no estan per culpa de la Covid-19 o ens ha explicat la història que hi ha darrere la cançó ‘No m’ho esperava’, la peça que ha servit per tancar el concert, abans dels bisos i l’apoteosi final.

I és que no podia acabar el concert sense ‘La venda‘, la cançó amb la qual va anar a Eurovisió i que donava el tret de sortida a la festa final amb ‘Celébrate/Celebrem‘ o la preciosa ‘Escriurem‘, una de les balades imprescindibles de la música en català. El concert s’ha rematat amb ‘Me vale‘, el darrer èxit del músic, que tot i que repeteix infinitat de vegades el mateix, el públic li té una gran estima.

Setlist:

Vivir al 100%
Nadie se salva
Prefiero
Cada pas del camí
Eterno Verano
De ida y vuelta
Somnis de petit
L’Empordà
Coral de Arrecife
Mi Lugar
No m’ho esperava
La venda
Celébrate
Escriurem
Me vale

El concert se m’ha fet curt. No he hagut de mirar l’hora en cap moment de la nit i això és molt bon senyal. En Miki és un crac i a més d’això té aquesta simpatia i cara de bona persona que fa que sembla que vagis al concert d’un col·lega teu que vols que tot li vagi genial.

Acabava el directe, els músics abandonaven l’escenari i després que l’organització informés que havíem de marxar seguint un ordre per respectar les mesures de seguretat, hem vist com se’ns anaven apropant moltes noies. Per un moment semblava que hagués anat a veure el concert d’en Miki amb el mateix Miki, però no, havia oblidat que el noi que m’havia acompanyat tot el dia era un ídol per moltes adolescents (i no tan adolescents) i que volien fer-se una foto amb ell i la seva mascareta. No han estat dues o tres fotos…almenys trenta noies s’han apropat per conèixer al seu ídol. I fins i tot, un parell han volgut que jo sortís a una de les fotos!
També han gravat algun vídeo de Tiktok on sortim tots plegats ballant al ritme del tema ‘Savage love’ de Jason Derulo.

Ha estat un final de dia al·lucinant, molt intens i que no oblidaré. I segur que en Gerry i en Miki tampoc.