Taylor Swift durant el confinament va estar treballant en el seu vuitè disc ‘Folklore’ que va veure la llum el passat 24 de juliol. Aquest projecte d’una de les artistes més estimades del panorama musical està tenint una repercussió i unes crítiques que feia anys que no es veien.

La cantant ha apostat al cent per cent per un estil completament diferent del seu i s’exposa a diferents opinions. Hem llegit crítiques que la posicionen com un dels millors discs i hem vist una resposta del públic diferent a la que jo li dono.

Taylor ha fet un retalla i enganxa a la majoria de les cançons del seu disc, ja que totes tenen el mateix esquema: lletra semblant sobre el mateix tema, base amb piano o amb guitarra acústica, i amb unes melodies molt simples i repetitives.

‘Exile’ és un bon tema però perquè Bon Iver el millora donant una personalitat diferent amb la seva veu.. Quan Taylor canta sola en aquesta cançó, torna a tindre la mateixa poca personalitat que en la resta de temes del disc, mentre que quan Bon Iver i Taylor Swift combinen les seves veus, es forma un ambient i una personalitat musical meravellosa.

Al tema ‘Epiphany’, Taylor agafa les idees musicals i l’estil de Bon Iver i el transforma en una cançó més personal d’ella, però torna a ser un copia i enganxa de la resta de cançons. També hi ha senzills com ‘Hoax’ que sembla una cançó de Sleeping At Last amb veu femenina.

Hi ha artistes que aconsegueixen transmetre mil sentiments diferents amb un primer contacte, però aquest disc, després d’escoltar-lo més d’una vegada, no ens ha arribat a transmetre res. Per mi, Taylor Swift ha comès una errada apostant per un estil on no sembla trobar-se massa còmoda.