Ja podem escoltar al complet Iceberg, el segon disc del cantant terrassenc Miki Núñez. Després d’estrenar Amuza el 2019 començant oficialment la seva etapa com a artista en solitari després de deixar enrere Operación Triunfo i Eurovisió, ara ens ofereix 11 cançons noves i fidels al seu estil. El disc arriba de la mà d’Universal Music i de Música Global i compta amb dues col·laboracions.

Aquest nou disc, amb una portada menys colorida i on Núñez agafa més protagonisme que a l’anterior, comença amb “Me Vale”, l’èxit que va estrenar durant el cofinament i que es va convertir en un dels himnes d’aquesta estranya etapa del 2020. A més, la va acompanyar d’un videoclip casolà on va comptar amb diversos amics, artistes i familiars per protagonitzar-lo.

A continuació escoltem “Beberte lento”, un tema que parla d’aprofitar el temps i la companyia abans que sigui tard a ritme de vents i xiulets. La tercera cançó és “Todo lo que llevo dentro”, on ens convida a obrir-nos a la resta i mostrar-nos malgrat haguem patit desenganys de qualsevol tipus. Amb un so més pausat i clàssic, és d’aquelles que farà moure els braços d’un costat a l’altre als concerts.

“Cada pas del camí” és la primera cançó en català que trobem a Iceberg. Aquest tema ens recorda als grans èxit de pop-rock catalans de principis de la dècada dels 2010, ideal pels festivals però amb una bona combinació de rauxa i calma. La cinquena cançó és “Viento y vida”, estrenada fa un mes i que compta amb la col·laboració de la mítica banda Despistaos. En la línia de la resta de cançons del disc, ens insta a aprofitar cada minut i està dedicada al seu tiet, que va morir aquest 2020.

Travessant l’equador del disc apareix “Mi lugar”, més proper a la rumba, que parla de recuperar la confiança en un mateix i de trobar, com diu el títol, el nostre lloc gràcies a tot el que hem anat aprenent. La següent és una de les cançons més especials del disc: “Sin noticias de Gurb” és l’adaptació en format cançó de la famosa novel·la homònima d’Eduardo Mendoza, una de les preferides de l’artista, i que va composar amb David Otero.

Lildami és l’artista triat per participar a “Arbre”, un tema bilingüe, més relaxat que els anteriors, que ens apropa a la natura i continua el discurs vitalista que inspira tot el disc. Una de les millors cançons del disc, que hauria pogut ser una bona elecció com a senzill, és “De ida y vuelta”. A l’estil de La Pegatina, és impossible no ballar-lo movent les caderes i cantar-lo a ple pulmó als futurs directes. La penúltima cançó és “Mil planes”, que potser passa una mica més desapercebuda però que aplana el camí per la rematada final.

Aquesta és “No m’ho esperava”, la cançó que tanca Iceberg. Com ja va fer amb “Escriurem” a Amuza, Miki Núñez deixa la balada en català que aviat sentirem per tot arreu pel final. Si escoltant-la en versió estudi ja emociona, és fàcil augurar que als concerts serà un d’aquells moments de pell de gallina, de llums enceses i d’enviar-la per àudio a aquella persona especial. Tot i que “Escriurem” ho va petar, “No m’ho esperava” sense dubte està a l’alçada, ja que, si bé es pot intuir que parla del seu procés a nivell personal i musical, qualsevol persona s’hi pot sentir identificada.

Amb aquest disc, Miki no arrisca però es consolida: cançons per la festa i cançons per les emocions, la combinació que ja li va funcionar a Amuza i que torna a repetir aquí. Es nota més maduresa i afiançament en la professió i, tot i que no hi trobem grans novetats ja que segueix parlant de natura, de relacions humanes, de canvis i de vitalitat, és un molt bon disc que demostra que es pot triomfar sent fidel a un mateix.