El dia 28 de juny se celebra a escala mundial el dia mundial de l’Orgull LGTBIQ, i aquest any té com a objectiu conscienciar i sensibilitzar a moltes persones, perquè encara fa falta molta educació sobre tolerància a ple 2019. La tria d’aquest dia no va ser sense cap motiu, el dia 28 de juny se celebra l’aniversari dels disturbis contra la policia de Nova York en el bar Stonewall.

A mitjans del segle passat (no fa tant de temps) l’homosexualitat estava molt mal vista als Estats Units, i la policia tenia llibertat (quasi) total per aplicar la violència sistemàtica a les persones del col·lectiu LGTBIQ. Un dels bars en els quals es reunien les persones del col·lectiu era l’Stonewall, un bar situat al barri de Greenwich Village, Nova York.

Va arribar el dia, però, que els clients del bar van decidir plantar cara al sistema que els estava perseguint per com eren i van iniciar una sèrie de disturbis i revoltes espontànies en contra d’aquest. Aquest es considera com el moment catalitzador del moviment moder en favor dels drets del col·lectiu LGTBIQ.

El dia de l’Orgull, doncs, reivindica la igualtat i la visibilitat de la comunitat LGTBIQ dins la societat, tot acceptant les pròpies diferències dins el col·lectiu. Així doncs, és impossible enumerar un llistat de cançons que amb les quals tot el gruix del col·lectiu s’hi sentin identificades. Fer-ho, simplement, significa adoptar una postura supremacista i generalitzadora que difumina la realitat de la comunitat.

Entès això, hem decidit fer una breu llista de cançons que expliquen la història o parlen sobre el col·lectiu LGTBIQ, per celebrar que avui és el dia de l’Orgull i per ajudar a algú que vulgui entendre millor aquest fenomen a través de la música.

“Oculta realidad”, OBK: els integrants del grup narren de manera explícita històries d’amor homosexual i protesten per la necessitat d’haver-ho d’amagar.

“Fuck you (very much)”, Lilly Allen: moltes comunitats internacionals l’han convertit en un himne, No vol dir que tot el col·lectiu s’hi senti identificat, ni de bon tros, però aquesta cançó d’Allen parla explícitament sobre la situació del col·lectiu i en reivindica els seus drets.

“Que nadie vea”, Ricardo Arjona: el reconegut cantautor narra la història d’un nen que es vesteix de nena i a poc a poc viu el descobriment de la seva vertadera condició sexual. La cançó mostra la complicada situació d’aquesta persona a través de melodies i versos preciosos sense caure en eufemismes.

“The Origin of Love”, Hedwig And The Angry Inch: aquesta cançó es troba dins el film musical Hedwig And The Angry Inch, en el qual una dona transgènere es posa al capdavant d’una banda de rock, amb totes les dificultats que això li comportarà. Aquesta cançó està inspirada en el diàleg d’El Banquet, de Plató.

Troye Sivan: en aquest recomanem un artista més que una simple sola cançó. Troye Silvane és actor, músic i youtuber sud-africà-australià. Aquest noi ha sigut una de les cares més visibles del col·lectiu, sobretot de la part més jove, ja que a través de les lletres ha intentat fer una crítica i una visibilització del col·lectiu.

 

Deixa el teu comentari!