No puc negar, que aquesta crònica del concert d’ahir dels Arctic Monkeys, serà molt positiva i és que sóc un gran seguidor de la música d’Alex Turner i els seus. Però no tot seran alabances, algun “però” hi haurà.

Abans però, hem de mencionar el grup que obria el concert. The Strypes. Un grup, en el que els components de la banda, no arriben als 18 anys. Una banda a tenir molt en compte. El seu directe, va ser contundent, sense complexos i descarat. Llàstima que el so, com acostuma a passar amb molts grups que fan de teloners, no és el que hauria de ser. Les veus se sentien molt fluixes, en comparació amb la música. Tot i això, em vaig emportar grans sensacions, d’una banda que vaig descobrir fa ja alguns mesos amb el tema Blue collar Jane.

Tenen un disc ja editat, Snapshot, el qual van tocar gairebé en la totalitat. Ja us dic, un grup que té un gran futur i que fan pensar en la contundència que tenien els Arctic Monkeys en el seu disc de debut.
El seu treball va debutar en cinquena posició a la llista britànica, i és que, casualitats de la vida, va sortir la mateixa setmana que AM, dels esmentats Arctic Monkeys, que com no, va debutar en primer lloc.

Els Arctic Monkeys, van ser molt puntuals. A les 10 en punt, van aparèixer sobre l’escenari, sobris, sense pantalles darrere seu, simplement jugant amb les llums i deixant com a únics protagonistes als membres del grup, sobretot a Alex Turner, que cada dia està més descarat i ja s’atreveix a fer comentaris a les ladies que assistien al concert.

Van començar amb el primer senzill del nou disc, Do I wanna Know ?, que va sonar amb la mateixa elegància (o potser una mica més i tot), que ho fa en el disc. La festa va seguir amb Brianstorm, un dels moments forts de la nit. Les guitarres van sonar a tot drap, en un dels hits de la banda de Sheffield, que no acostumen a deixar mai fora dels setlists (i que així continuï).

Després va arribar Dancing Shoes, una de les que trobàvem en el seu disc de debut. Van continuar amb Don’t Sit Down ‘Cause I’ve Moved Your Chair i Teddy Picker, una altra d’aquelles peces, agraïdes d’escoltar i viure en directe. La van enllaçar gairebé sense descans, amb la sensacional, Crying lightning, una de les peces del seu poc valorat, Humbug.

Fireside, va servir per agafar forces, pel que ens vindria minuts després. Reckless Serenade, la grandiosa, Old Yellow Bricks i One for the road, van ser les següents protagonistes de la nit.

Un dels moments que més em van emocionar, va ser amb Arabella, una de les que m’agraden més del nou disc, i que més esperava escoltar. I no em va decebre. Pell de gallina.

A partir d’aquí, moment d’èxtasi total, amb Pretty Visitors i I Bet You Look Good On The Dancefloor, que sonant una darrera l’altra, van provocar el deliri de tot el Pavelló.

La balada Cornestone, va ser l’obertura d’una part més pausada del concert, amb Piledriver Waltz i un dels senzills del nou disc, Why’d You Only Call Me When You’re High?.

A la recta final del concert, va ser el torn, d’una d’aquelles que tothom espera i així es va demostrar amb els crits i salts del personal, la sensacional Fluorescent Adolescent, no podia faltar! I la gent va respondre corejant-la i vivint el concert al màxim.

I quan estàvem contents i feliços de gaudir de la música dels britànics, va arribar el moment que tots temem “gracias Barcelona, buenas noches”. Tan sols portàvem 75 minuts de concert i no en teníem prou. Abans d’abandonar l’escenari, van tocar I wanna be yours, una de les noves.

Però tothom sabia que tornarien. Que no ens podien deixar així. Al cap de pocs minuts, nova cridòria del personal, i els Arctic que tornen a pujar a l’escenari, per fer sonar Snap Out of It.

I quan va finalitzar, va arribar el MOMENT. El moment que portava esperant des de que vaig conèixer al grup amb el primer disc. Era el cinquè cop que els veia en directe, i aquell era el primer cop, que la tocaven a Catalunya. MARDY BUM. La meva cançó preferida. MAI fins llavors l’havien tocat. I tot i que em va decebre una mica, ja que la van interpretar en un format més lent i acústic, l’alegria la vaig tenir igualment. Mardy Bum, és una d’aquelles joies que haurien de tocar sempre en directe.

Tot es va acabar amb, R U Mine?, un tema perfecte per finalitzar una nit, que a tots ens va passar volant.

Setlist Arctic Monkeys – 16 novembre 2013 – Pavelló Olímpic de Badalona

1 Do I Wanna Know?
2 Brianstorm
3 Dancing Shoes
4 Don’t Sit Down ‘Cause I’ve Moved Your Chair
5 Teddy Picker
6 Crying Lightning
7 Fireside
8 Reckless Serenade
9 Old Yellow Bricks
10 One for the Road
11 Arabella
12 Pretty Visitors
13 I Bet You Look Good on the Dancefloor
14 Cornerstone
15 Piledriver Waltz
16 Why’d You Only Call Me When You’re High? 1
17 Fluorescent Adolescent
18 I Wanna Be Yours

Encore:

19 Snap Out of It
20 Mardy Bum
21 R U Mine?

Vídeos

Do I wanna know?

 


I Bet You Look Good On The Dancefloor

 

Mardy Bum

 

Marc Clapés