Els aplaudiments que Marie Fredriksson regalava a tots els seguidors que omplien el Sant Jordi Club, haurien de ser per ella mateixa. I és que la seva vida no ha estat fàcil i veure-la a sobre un escenari, anys després de superar un tumor cerebral, és tot un privilegi per qualsevol persona i un exemple per tots.
Aquesta gira serveix per commemorar els 30 anys de carrera de la formació sueca, que tindrà lloc l’any vinent i que els està portant a actuar per moltes ciutats, com Barcelona.
La primera a sonar va ser Sleeping in my car, una cançó 100% positiva i d’aquelles que encara quan sonen a la ràdio t’emocionen com el primer dia.

Marie Fredriksson estava acompanyada com sempre pel gran Perr Gessle i per un grapat de músics amb talent, que ens han regalat alguns solos memorables.
També els acompanya una cantant, que en alguns moments semblava que destorbava i no ens deixava escoltar amb claredat a la veu principal, però per les mirades de complicitat entre elles dues, ha semblat que era imprescindible la seva participació durant els concerts.
Tot i que la banda té un repertori d’allò més extens, el guió dels concerts seguia més o menys la mateixa pauta que en anteriors ciutats.
Les següents en sonar van ser The Big L i Stars, seguida d’un dels moments de la nit amb la preciosa Spending my time, que ha provocat el primer moment karaoke de la nit.

Un altre dels moments destacats de la nit, va ser el protagonitzat per la part femenina del grup. Els homes van marxar i elles dues, una al piano i l’altre posant-hi la veu van posar una mica de tendresa amb Watercolours in the Rain i Paint.
Després va arribar la preciosa Fading Like a Flower, seguida per un dels moments enèrgics de la nit amb la positiva How do you do, que va fer embogir al públic.

Però no n’hi havia prou! La banda tenia encara més per oferir i va ser el torn del tema inclòs en la banda sonora de Pretty Woman, It must have been love, on vam tornar a viure una perfecta comunió entre el grup i tot el públic.

Després de tant romanticisme, calia una mica de festa! I va ser el torn de Dressed for success i Dangerous, que pràcticament van arribar intercalades.
I com que no tot dura per sempre, Per Gessle va començar a presentar els membres de la banda i un d’ells va fer embogir a tothom tocant els acords de l’himne del Barça. La gent es va posar a cantar-lo, just abans que sonés la darrera abans dels bisos, Joyride.

Sabent els problemes de mobilitat que té la cantant, crec que es podrien estalviar el moment d’abandonar l’escenari pocs minuts i tornar després per interpretar un parell de temes més, però suposo que ja és una tradició…

La primera dels bisos, era una de les més esperades de la nit, Listen to your heart, un cop més amb gran ajuda per part de tots els seguidors del grup, que arribaven on Marie no podia.

Tot plegat va acabar amb The Look i amb Marie Fredriksson dempeus i agraint al costat de la resta de la banda una nit com aquella.

Segurament el grup no sona com fa anys, però només per la capacitat de la seva vocalista per superar tot el que ha hagut de patir, ja val la pena pagar el preu de l’entrada per viure una nit carregada de força.

I qui sap si aquest cop no trigarem tant temps a tornar-los a veure en directe! El grup es troba preparant un nou disc i d’aquí a poc més d’un mes ja en podrem escoltar un primer avançament.

SETLIST

Sleeping in My Car
The Big L.
Stars
Spending My Time
Crash! Boom! Bang!
Crush on You
She’s Got Nothing On (But the Radio)
The Heart Shaped Sea
Watercolours in the Rain / Paint
Fading Like a Flower (Every Time You Leave)
How Do You Do!
It Must Have Been Love
Dressed for Success
Dangerous
Joyride

Encore:

Listen to Your Heart
The Look

Marc Clapés