El passat dimecres 23 de setembre des d’Aiguafreda van desembarcar a la platja de Bogatell, Els Catarres.
Després de conquistar els cors de gran part del territori, amb una gira que va donar el tret de sortida un 23 d’abril al Sant Jordi Club, van arribar a la Ciutat Comtal plens de l’energia i el Folk­pop català que els caracteritza.
Tot i que Els Amics de les Arts els hi van deixar el llistó ben alt, Els Catarres no van fer esperar al públic. Bing Bang, el disc que van presentar al març d’aquest any, va endinsar als assistents en l’univers Catarra. Un tercer treball amb dotze cançons que compta amb més presència d’instruments de vent, fet que afegeix potència a les lletres i com a resultat dóna lloc a un disc ple de passió i d’estrofes explosives.
Diuen que quan estàs enamorat, el temps passa més ràpid i és que ja fa quatre anys d’aquella història d’amor prohibit que ens va fer conèixer i encapritxar­-nos del grup. Barcelona va cantar a ple pulmó “Jenifer” i es va omplir de milers de Romeus i Julietes que ballaven i cantaven cada una de les històries i experiències quotidianes que Els Catarres converteixen en cançons. Versos que parlen d’enamoraments sobtats, de desamor, optimisme, moments de tristesa… i que recorden que són aquests instants els que ens fan moure el món.
Banderes independentistes, pilars castellers i crits de “Visca Terra Lliure” van estar presents durant el concert. Els Catarres van aprofitar aquestes ocasions per convidar a la gent a decidir el seu futur i recordar la importància que té aprofitar les oportunitats que se’ns presenten.
La porta del cel, cançó de l’àlbum Postals, va donar a llum a un dels moments més màgics de la nit. La platja de Bogatell va quedar il∙luminada per milers d’estrelles, gràcies als telèfons mòbils dels assistents.
Com ja és habitual en els concerts del grup català, Els Catarres van acomiadar­-se presentant a cadascun dels membres de la banda, mentre s’escoltaven fragments de les cançons que havien sonat durant el concert i van agrair a tota la gent l’enorme acolliment que havien rebut aquella nit. El concert va finalitzar amb la tradicional i imprescindible fotografia per la col·lecció de postals dels concerts de la gira. Un instant congelat en el temps i en el cor de tots aquells que van fer brillar la nit.

Míriam Ibáñez