Dilluns 26 d’octubre, pocs minuts abans de les nou de la nit, la sala de concerts Razzmatazz ja es trobava plena de gom a gom.
Tan sols fan falta dues paraules per descriure el desig que mantenia expectants a totes les persones del públic, “Sold out”.
Feia poques hores que el grup havia deixat enrere Bordeaux per posar destí cap a terres catalanes. Tres mesos després de la seva actuació al Festival Cruïlla, The Cat Empire tornava a ser a Barcelona.
Brighter than Gold, va omplir de llum l’escenari. Els de Melbourne van fer ballar i saltar als assistents cançó rere cançó. Ritmes de jazz, funky, reggae… van crear una connexió bestial entre la banda i el públic. Un públic que des del minut u de l’actuació va ser totalment partícip de l’espectacle.
Un directe impecable, els seus millors èxits i el nou single va ser la combinació perfecta per escampar energia i passió per la sala.
Trompetes, guitarres, trombons i molta percussió van fer visible la gran tècnica musical dels australians, deixant ben clar que l’esperit i l’essència de la banda és la bona música.
Les lletres en espanyol ressonaven amb força i cada cop que els llums es dirigien a Harry James, el trompetista i un dels vocalistes del grup, la seva veu es tornava màgica.
Amb el concert que van oferir a Razzmatazz, va quedar demostrat que com bé diuen a la seva cançó How to Explain: “music is the language of us all”, la música és el llenguatge de tots.
Will Hull­Brown, el bateria de la banda, ens va confessar durant l’entrevista que li van poder fer fa uns dies, que la millor sensació que podria esperar després dels seus espectacles és que el públic sortís del concert eufòric. Després de les dues intenses hores de concert, el missatge és clar, poden estar orgullosos del seu treball i dels seus directes, ahir totes les persones que es van apropar a la sala per gaudir de The Cat Empire van sentir­-se una mica més vius gràcies a la banda.

Recupera l’entrevista que li vam fer al PNDR.

Míriam Ibáñez.
- Publicitat -