Està arribant ja el final del cicle Músiques Sensibles i avui és el seu penúltim concert. Aquesta vegada és el torn d’en Cesk Freixas i ja sabem que actuarà en format trio, acompanyat per l’inseparable Víctor Nin i en Toni Mena. De totes maneres, no puc evitar pensar que estic fent una petita bogeria doncs és dimecres i, en acabar el concert, encara trigarem quasi una hora per arribar a casa, però l’ocasió s’ho mereix. Solament 3 guitarres i la veu d’en Cesk en una sala com La Foyer, no és una ocasió per deixar-la escapar.
Aquesta vegada, el 10% que el cicle destina a entitats sense afany de lucre, anirà cap a l’associació “Baixem al carrer. Poble-Sec” i un petit audiovisual ens explica que el projecte està abocat en què la gent gran, amb problemes de mobilitat, pugui tornar a gaudir una mica i sortir al carrer. Pensant-ho bé, fins i tot la tria que s’ha fet de l’entitat beneficiaria, posa en relleu la cura amb què fa la programació doncs “La petita Rambla del Poble Sec” justament és d’en Cesk.
Una sala, plena, rep amb una ovació l’arribada, en solitari, del cantautor, que pren la guitarra per començar amb “Les cançons lliures”, de Les veus dels pobles lliures, una adaptació al català de la cançó “Redemption Song” d’en Bob Marley. La senzillesa de l’escenari i l’acústica de la sala, fan que la veu d’en Cesk soni clara i potent, escampant-se per la sala. Tot seguit, en Cesk fa la presentació d’en Víctor i en Toni i, mentre ells aprofiten a situar-se, comença a sonar “Tornarem a brindar per la vida” seguida d’ “Abril de 1984”, ambdues de La mà dels qui t’esperen (Temps Record). Mirant al meu voltant, el silenci i atenció amb què om segueix les cançons em sorprèn doncs jo no puc evitar seguir el ritme amb el peu i cantar les cançons.
Tot seguit, és el torn d’ “Acte de Violència”, una cançó inspirada en el Llibre de Manuel de Pedrolo d’igual nom, a la que segueix “Que no et falli mai la sort”, ambdues de Tocats pel foc (Temps Record), a les que segueixen “Vaig venir del nord” inspirada en un vers d’un poema d’en Roque Dalton un poeta sud-americà i que Cesk va dedicar al país valencià i en especial a la zona sud on va viure un temps i per fi “La intensitat”, ambdues de La Protesta (Temps Record), una de les cançons que més m’agrada.
En Víctor i en Toni deixen l’escenari. En Cesk, ens recorda a l’Ovidi i ens canta La Samarreta, mentre l’escenari es tenyeix de llums fúcsies i vermelles i, així, quasi sense adonar-nos, ha arribat el moment de les col·laboracions. El primer a pujar a l’escenari és en Marc Freixas, el germà d’en Cesk que està a punt de publicar el tercer treball, i que ens recita “El foc ardent de la cultura”. A continuació és el torn d’en Roc Casagran que puja a l’escenari per recitar-nos el poema sobre la vida de Lluís Companys, que en Cesk ha musicat. La tercera i última col·laboració és “La petita Rambla del Poble Sec”, de El camí cap a nosaltres (RGB Suports), que ens canten els Veuscomsí!, un dels cors participants d’aquesta última temporada del concurs Oh Happy Day.
En acabar, en Cesk agraeix al grup la participació en el concert i ens explica com, en escoltar la versió d’aquesta cançó que van fer al concurs, va contactar amb ells i els hi va demanar la seva participació per avui, tot just coincidint amb el mateix dia en què es coneixia que quedaven fora del concurs.
En Toni torna a l’escenari i escoltem “Companya”, de Tocats pel foc (Temps Record), a la que segueix “L’exèrcit del fracàs”, de La Protesta (Temps Record), “La vida un trosset de pa”, de Tocats pel foc (Temps Record), totes dues quasi sense pausa. Tot seguit, és el torn per “Vull sentir la vida”, de La Protesta (Temps Record), fent menció al tècnic de so, ja sabem que estem a la recta final del concert, cosa que en queda confirmada quan, després d’ “Em pregunten per què canto”, de La Protesta (Temps Record), ens avisa que el concert ja està arribant al final.
Com a tancament del concert i dedicant-la a les mares i les àvies, en Cesk ens canta “Brindo per tu”, de La Protesta (Temps Record), torna a repetir “La petita Rambla del Poble Sec”, d’ El camí cap a nosaltres (RGB Suports) i com a final definitiu “L’arbre del demà”, de La Protesta (Temps Record) i una sonora ovació amb la qual tothom els acomiada.
Fotos: Carles Segura
Xus Mas
- Publicitat -
