El Koitton Club, situat al Barri de Sants, és dels pocs locals a Barcelona, que encara aposten per la música en directe. Un bar on cada setmana hi ha actuacions i avui divendres actua en Pol Cruells. Potser en Pol és més conegut com a baixista dels Amics de les Arts però també el podem trobar col·laborant amb Ramon Aragall, Joana Serrat o Nuar. En Pol ha publicat ja 3 treballs i avui ens presenta les cançons del seu últim disc Astronauta de terrat (Microscopi), produït pel Caïm Riba i que avui ha volgut estar present.
Des del Flexo Festival (Octubre, Cardedeu) que no he coincidit amb ell i gaudir de la seva música, una barreja de pop, folk i chill-out, crec que és un pla perfecte per rebre el cap de setmana i desconnectar després d’una setmana infernal de feina. Com sempre, arribem amb temps suficient. Avui especialment cansats, ja que a la feina de la setmana, se sumen uns quants quilòmetres per arribar i aparcar en una zona complicada. Pocs minuts abans de les 22 hores, els músics se situen i puc confirmar que en Pol actua amb banda i per tant, acompanyat pel Xavi Castanys, a la mandolina, Albert Carbonell, a la guitarra i Ramon Aragall, a la bateria.
En Pol fa una curta salutació i agraïment pels que hem vingut i dedica una frase especial per unes noies que veu per primer cop. Juntament amb un escenari a tocar de nosaltres, ja em confirma la intimitat del concert. “Summer Travel Mates”, és la cançó triada com inici. Per continuar sona “De Moçambic a Brasil”, una dolça llegenda entre una princesa i un pirata amb ritme de bossanova. Seguidament, “Hipster de manual”, amb la guitarra i la bateria iniciant els acords que tant m’agraden. Tot seguit, ens canta “Gust de Mar”, de Passeu, passeu… (Gorvijac Music), que escoltem acompanyant amb palmes la tornada i que la barreja, entre la tendra veu d’en Pol i els sons de la mandolina, en un lloc tan proper, em fan gaudir com mai. Li segueix “Astronauta de terrat” i quasi puc tocar el cel d’una nit plena d’estels. A hores d’ara, està clar que ja he perdut la noció del temps i de la gent que m’envolta. Estic completament ficada en les històries que en Pol, cançó a cançó, va explicant i, seguidament, després de dir-nos que la següent cançó neix d’una anècdota, en canta “Còdols i records”.
A continuació, és el moment de fer un petit passeig per cançons dels anteriors treballs i la primera a sonar és “L’últim vol a Formentera”, de Passeu, passeu… (Gorvijac Music), que em transporta a la calma i tranquil·litat d’un chill-out, a la platja, gaudint de la música i la brisa i la calidesa de l’estiu. Tot seguit, sona “Pacífic blau”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), i el final em sorprèn pensant en el nen i els indis de què ens parla l’inici de la cançó per, seguidament, escoltar “Para-sols de paper”, també de Casa i Vent (Right Here Right Now), de la que ens explica era una balda que havia tocat una sola vegada i que, com no n’estava satisfet, va recuperar canviant-la i fent-la molt més ràpida amb l’ajuda d’en Xavi i, tot seguit, ens canta “Si ets de Sabadell”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), que va escriure amb la intenció que fos una cançó protesta i que ha acabat sent una cançó bastant nostàlgica, segons ens diu. En Pol, torna a les cançons més noves amb “Les valls del foc”, un tema en què, parlant del Pirineu, va acabar parlant de foc i de bruixes, i que l’atzar ha fet coincidir, en el mateix mes, la publicació d’aquest treball i que la Festa del Foc es converteixi en patrimoni de la Humanitat.
La calma i la tendresa torna, ni que sigui per uns minuts, de la mà del “El vol del petó furtiu” i “Baila la iguana”, és l’encarregada de reprendre el ritme, a la que segueix “Petitíssima serenata”, inclosa només en l’EP digital Radio Edits (Right Here Right Now). Seguidament sona “Planxa el matalàs”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), de la que ens diu que és una cançó de bressol més animada del que és habitual però, sóc capaç d’imaginar a la meva nena, sent bebè i adormint-se escoltant-la, tot i que potser és perquè tant ella com jo, gaudim especialment amb la música.
La recta final ens arriba escoltant “Gatwick-IBZ”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), en la que la bateria pren més presència, “Vi de resina”, inspirada en el típic vi blanc que es pren a Grècia i, com a darrera cançó, després de presentar-nos als músics de la banda, sona “De mà en mà” que posa punt final a un màgic passeig pels indrets i les imatges que, en Pol, evoca amb les seves lletres.
