Aquest dimarts Editors omplien la sala Razzmatazz de persones amb ganes de passar un dimarts diferent, fora de les seves rutines i desconnectar per unes hores del dia a dia. I s’ha de dir que almenys per part meva ho van aconseguir.

El dia abans havia anat a un altre concert que em va deixar una sensació de tristesa de veure com es podien fer segons quins tipus de directes i fer pagar una morterada. Per sort el britànic em/ens tenia preparada una nit que no oblidaríem fàcilment.

- Publicitat -

El show va començar amb puntualitat i amb ‘An End Has a Start’, tota una declaració de les intencions que tenia el grup per aquella nit. Fer-nos emocionar i ballar a parts iguals amb cançons de discs com “An End Has a Start” del 2007 o també de més recents com “Violence” o “Black gold”.

No calia tirar coets, ni grans pantalles, ni focs artificials per maquillar el que estàvem veient. N’hi havia prou amb escoltar el nivell dels músics i les ganes que tenien de fer-nos gaudir de valent.

Vam escoltar més d’una vintena de cançons, amb moments més electrònics, altres més guitarrers, algun d’acústic com la versió que Tom Smith va fer en solitari de ‘No Sound But The Wind’, també alguna balada, però tots ells tocats amb mestria i unes taules en directe que el públic va saber agrair amb llargs aplaudiments.

Després d’un petit descans on no hi havia cap ganes d’abandonar la sala per tornar a les nostres rutines, el grup va tornar a l’escenari per rematar la nit amb 4 noves cançons, la melancòlica ‘Distance’, l’aplaudida ‘The racing rats’ i les celebrades ‘Munich’ i ‘Smokers Outside the Hospital Doors’ que servien per tancar una nit per emmarcar.

 

View this post on Instagram

 

Molt bon concert dels Editors aquesta nit a Barcelona. #editors #concert #barcelona

A post shared by Primera Fila (@primerafila.cat) on

 

 

CRÍTICA
Nota
9
nit-per-emmarcar-amb-editorsAquest dimarts Editors omplien la sala Razzmatazz de persones amb ganes de passar un dimarts diferent, fora de les seves rutines i desconnectar per unes hores del dia a dia. I s'ha de dir que almenys per part meva ho van aconseguir. El dia abans...