“Tots els camins porten a Roses”, la frase que Gerard Quintana ha adaptat a la part final del concert del festival Sons del Món abans d’acabar una gran nit amb ‘Camins’.

El concert de Sopa de Cabra ha donat el tret de sortida al festival, que ha adoptat totes les mesures de seguretat perquè es pogués dur a terme i en tot moment el personal del festival vigilava que tothom respectés la distància de seguretat i portés la mascareta posada correctament.

La banda gironina no ha pogut presentar com es mereixia el seu nou treball “La Gran Onada”, ja que just quan havia de començar la gira va iniciar-se l’etapa de confinament i per això aquest concert era un dels primers que la banda podia oferir. Per aquest motiu de bon inici hem gaudit d’algunes peces del nou disc, que han estat molt ben rebudes pel públic. Des de ‘Fràgil’, passant per ‘Farem que surti el sol’ o ‘Deien adéu’.

Però no ha estat fins que han arribat clàssics com ‘Per no dir res’ o ‘Si et quedes amb mi’, quan el públic s’ha posat dempeus per ballar, cridar i moure’s una mica, després d’una bona estona assegut a la cadira. Es notava en l’ambient les ganes que hi havia de passar-s’ho bé i d’escoltar una de les bandes més estimades de casa nostra.

Les noves cançons s’han anat intercalant amb els grans èxits com ‘El far del sud’ amb menció cap a la seva filla petita que estava present al concert o ‘Eix de rotació, dedicada a una seguidora del grup que durant un concert de Calella de Palafrugell va saber que li havien trobat un donant pel cor i ja per sempre més aquesta cançó anava lligada a ella.

Sopa de Cabra és una d’aquelles bandes que sempre ho dona tot en directe i és que la bona sintonia entre ells es nota en tot moment. Una vegada més no hi van faltar ‘Si et va bé’, ‘Podré tornar enrere’ o ‘Cercles’.

Evidentment que un concert sense ‘L’Empordà’ no és un concert de Sopa de Cabra i si a més estan tocant en aquesta zona doncs encara més era un dels moments més esperats de la nit. Ha semblat com si no hi hagués demà amb la motivació general i amb pràcticament tothom dret ballant al ritme de la mítica cançó.

Tocava començar a acabar i després d’un breu intent de marxar han engegat els bisos amb la necessària ‘El boig de la ciutat’, una de les imprescindibles del seu repertori, per seguir amb la sempre emotiva ‘Seguirem somniant’ i rematar-ho amb la preciosa ‘Els teus somnis’.

El grup tornava a abandonar l’escenari però no podia ser que marxessin sense cantar ‘Camins’! El grup ha reaparegut després d’un clam popular de “No n’hi ha prou”.

No teníem ganes de marxar, volíem més música, més festa! Després de la bonica ‘Fronteres’ ha arribat una de les històriques del disc “Ben Endins” ‘Tot queda igual’ i al final la cirereta del pastís ha estat ‘Camins’, per rematar una nit on la cultura ha tornat a demostrar que és segura i que és més necessària que mai.