“Trajecte Animal” és el nou disc del multiinstrumentista i compositor Eduard Iniesta que marca un gir en la seva carrera amb una aproximació al rock d’autor. Divendres 11 de desembre a les 8 del vespre –i seguint tots els protocols d’aquesta nova normalitat– ha presentat aquest nou treball al Cafè del Teatre de Lleida.

Com si fos una audició de conservatori Eduard Iniesta pràcticament sol damunt de l’escenari acompanyat de la Gibson ha defensat aquest nou viratge de la seva carrera. Una proposta intimista, però efectiva que ens fa imaginar un disc gravat només amb la seva guitarra, sense més artificis ni complements. Eduard Iniesta però no ha estat sol, l’acompanya el seu germà, autor de les lletres del disc. Xavier Iniesta s’ha encarregat de les delicades segones veus però també d’espectaculars solos d’harmònica.

Iniesta ha presentat un repertori que inclou gairebé totes les cançons de “Trajecte Animal” però també algunes que no es van enregistrar i altres de treballs anteriors. Del darrer disc hem pogut escoltar amb tota esplendor ‘L’insomni’, ‘En Pocs Metres d’asfalt‘ o ‘Trajecte Animal’. Cançons de crítica social, històries que podrien ser extretes d’un capítol de Black Mirror, vells amors, un camí ple de vivències presentades a ritmes de rock, de blues i, en definitiva, un so de carretera.

 

Sent un apassionat de la doble corda com és, no podia faltar el buzuki grec per interpretar ‘El Nirvana’, cançó que explica la metamorfosi des dels seus orígens cap al món del rock. Inevitablement han aparegut els sons mediterranis –tan impregnats– escoltant un fragment d”Els set pecats, op. 28′.

Eduard Iniesta és un virtuós proper, connecta amb el públic fàcilment amb el seu estil senzill i despreocupat. En els comentaris entre cançó i cançó s’ha mostrat profund i divertit, fins i tot un hipocondríac com ell ha estat sarcàstic amb el coronavirus, la vacuna i les restriccions que han complicat l’any a la cultura.

La pandèmia haurà pogut canviar moltes coses però no els protocols habituals d’un concert. Així el bis començava amb la cançó ‘T’allunyes’ que tracta els efectes de la demència. Vinyoli és un poeta de capçalera per Iniesta així ha continuat amb ‘Vida Vulnerable’ de l’àlbum “Secrets Guardats”. Finalment, ha tancat amb ‘Homenatge’, una cançó que parla dels clarobscurs de la vida.

Uns quants valents han desafiat el toc de queda, el confinament municipal i totes les restriccions per gaudir d’un músic que ha trobat el seu camí. L’Eduard Iniesta més polifacètic que tant t’omple un Palau de la Música acompanyat d’una orquestra per presentar obres de world music com s’acompanya del seu germà per presentar una proposta propera, honesta i vibrant.