El 24 de març de 2007 Lluís Llach s’acomiadava dels escenaris amb el concert Verges 2007, amb la intenció de viure una vida anònima i fora del focus mediàtic. L’activisme i la lluita pels drets socials, però l’han dut a implicar-se en el bullici polític que ha marcat la darrera dècada. Això l’ha portat a fer petites intervencions cantant que trencaven parcialment la seva paraula, però mai havia fet un concert sencer. Ahir Llach va tornar en un concert en directe al Palau Sant Jordi per impulsar i finançar el Debat Constituent, el projecte en què ara s’ha enramat.

Encara hi havia de persones entrant al Sant Jordi quan Lluís Llach ha començat a entonar ‘Vida’, la seguiria ‘Alè’ i ‘Silenci’, aquesta en defensa de la llengua. “Jo no volia parlar massa, però és que no hi ha manera”. Lluís Llach s’ha tornat a mostrar com un fantàstic mestre de cerimònies, magnètic i en plena forma. I no sembla que hagin passat els anys pel cantautor que encara conserva amb plenitud les seves capacitats vocals.

- Publicitat -

Lluís Llach i el seu piano de cua al bell mig d’una pista de circ per on hi han actuat uns quants col·laboradors. Escenografia delicada i plena de referències amb el segell de Lluís Danés, qui tant ha col·laborat amb el cantautor. Natxo Tarrés (de Gossos) ha estat el primer a situar-se a la vora del piano del de Verges per cantar ‘Un himne per no guanyar’. Montse Castellà, dona de territori (de l’Ebre), ha cantat ‘La Gallineta’ i ‘Revolució’.

Un directe sense grans orquestracions ni artificis, una proposta encara més intimista que Verges 2007. La majoria de cançons les ha interpretat sols amb l’acompanyament del piano i altres amb una banda formada per: Carles Cases (teclats), Jordi Armengol (guitarra), Marc Prat (baix), Dani Forcada (bateria) i Anna Comellas (violoncel). Les primeres cançons han estat marcades per unes interferències al senyal dels altaveus, que durant el concert s’han solucionat.

Lluís Llach ha anunciat que no tocaria mai més ‘Laura’ en memòria de la desapareguda guitarrista Laura Almerich. Els melismes de Gemma Humet i la Ju han participat a ‘Cant de l’enyor’ que Llach va escriure per la mort de la seva mare. Amb Joan Dausà ha cantat ‘I si canto trist’ i ‘La vida és més que això’, del darrer àlbum de Dausà. Els Catarres han cantat conjuntament amb Llach ‘Abril del 74’ i ‘Invencibles’, que ha posat en peu tot el palau. I el Mag Lari acompanyava amb un truc la delicada ‘Tinc un clavell per tu’.

El públic ha estat el millor cor per acompanyar a Llach en versos que ja són cultura popular com ‘Cançó sense nom’, paraules a favor de l’antimilitarisme que han quedat gravades a tota una generació. La banda sonora de la joventut del públic del Sant Jordi.

Per acabar, cançons que ja són himnes: ‘País Petit’, ‘No era això companys’ i ‘Que tinguem sort’. El concert ha estat ple de moments reivindicatius, càntics i proclames, però el moment més vibrant ha estat quan el públic ha cantat a cappella ‘L’Estaca’. “Ja no és meva, és vostra”, deia Llach.

Més de 30 discs i 40 anys de trajectòria, Lluís Llach és tota una institució a casa nostra i nits com la d’ahir encara el refermen més. Llach segueix tossudament alçat en contra les injustícies que ja cantava fa cinquanta anys i amb la voluntat de cantar per construir un nou futur. Versos que ressonen i ressonaran per molts anys.

This slideshow requires JavaScript.