La nit de divendres no era una nit qualsevol, era la darrera que l’Eduard Costa cantaria a sobre un escenari amb la resta de companys i amics d’Els Amics de les Arts, qui sap si per sempre o si durant una llarga temporada. I evidentment això es palpava en l’ambient i en el públic que venia preparat de casa amb pancartes i ganes d’animar a la banda i ovacionar-los en tot moment.

També era una nit diferent perquè el grup presentava les seves cançons en un format més simfònic amb la presència d’una orquestra i també amb un cor de noies que feien que tot sonés diferent del que ens tenien acostumats.

Si algú es pensava que seria un concert tranquil anava molt equivocat. Sí que el principi va començar relaxat amb la preciosa ‘Louisiana o els camps de cotó’, però a mesura que anava avançant la nit, ja es veia que la gent no estaria asseguda a la butaca. Tothom tenia ganes d’acomiadar aquesta etapa del grup ballant i cantant totes les cançons i així va succeir amb temes com ‘Les coses’, ‘El seu gran hit’, ’30 dies sense cap accident’, ‘Ja no ens passa’, ‘L’home que treballa fent de gos’, ‘El matrimoni Arnolfini’ o ‘Jean-Luc’ entre altres.

El so en alguns moments va ser una mica irregular, però el que estaves veient era tan bonic i diferent que gairebé no hi pensaves. Només assisties al final d’etapa de l’Eduard Costa i a la possibilitat de veure els quatre amics junts a sobre l’escenari, ja fos interpretant les cançons que els han portat fins aquí o comentant la jugada.

La nit va tenir moments emotius, però també de divertits, com quan van fer menció al fet que toquessin al Palau de la Música amb una orquestra i en el cicle de concerts del Festival de Jazz de Barcelona. Llavors van demanar al públic que agafés els seus telèfons mòbils i compartís a les xarxes una breu cançó en clau de jazz que estaven a punt d’interpretar.

Vam poder sentir i gaudir en un format diferent cançons que no estem acostumats a escoltar en directe com ‘Bed and Breakfast’ (amb una veu femenina del cor i tot!) o ‘La taula petita’, que va servir per cloure la nit d’una forma molt emotiva.

Després d’un llarg aplaudiment i de les entregues de rams de flors per tots els músics, l’Eduard va voler dir unes paraules a tots els seus seguidors, però no va poder evitar emocionar-se.

En Dani no volia acabar d’aquesta manera i saltant-se el guió van decidir finalitzar la nit amb alegria i bon rotllo i van tornar a cantar el ‘Ja no ens passa’, que va acabar amb un llarg i sonor aplaudiment de les més de 2200 persones que omplíem el Palau de la Música.

El grup i els seus seguidors trobarem molt a faltar l’Edu, però li desitgem moltíssima sort en aquesta nova aventura que ara emprèn i qui sap si d’aquí a un temps podem tornar a repetir una nit tan bonica com la d’aquest divendres 23. I és que tornar sempre és la millor part de l’aventura.

Deixa el teu comentari!