Una sala caldejada i amb una gran presència britànica i irlandesa espera amb ànsia la sortida dels integrants. Amb uns 20 minuts d’endarreriment, la banda es disposa a fer vibrar al públic amb el sons del seu nou àlbum “Wildness” però també a esbalair als seguidors amb els clàssics.

“Take back the city” arrenca els primers “woos” de la nit i de la mateixa manera, “Chocolate” segueix amb el ritme sòlid i potent de la bateria fent vibrar a una Razz alegre participativa i sorollosa.

El cantant fa un incís i comenta que feia 10 anys que no tocaven en un concert que no fos en el marc d’un festival a Barcelona i que estan molt agraïts a tota la gent que hi ha assistit. Es nota que la gent està acostumada a l’actitud del Gary Lightbody.

Segueixen amb “Don’t give in”, la primera balada amb una introducció amb només cantant i guitarra que fa alçar els mòbils amb la intenció d’integrar el moment a la memòria. La qualitat de l’equip de producció dels Snow Patrol es fa notar en una sonorització molt decent donades les limitacions de la sala barcelonina. El públic queda encantat davant del recital.

Sona el tema “Open your eyes” i la reacció es repeteix amb més contundència i es guanya l’ovació més gran fins ara. Els Snow Patrol demostren la seva experiència amb un llistat de temes que porten a l’espectador per diferents emocions que han sabut lligar molt bé amb els temes del seu nou àlbum.

Un cop acaba la cançó, agraeix als teloners i al públic i amb “Run” arriba un dels moments màgics de la nit on demostren perquè han arribat a on arribat. Els fans cantant, ells gaudint i un servidor completament satisfet amb la bona qualitat de l’espectacle que té al davant.

Amb uns quants canvis respecte el llistat de temes dels últims concerts, arribem a la meitat del concert, amb cançons noves i temes mítics executats de manera joiosa, càlida i professional. Amb els cops de bateria de “The Lightning Strike” indiquen el preludi d’un gran final abans de la recta final.

“Chasing Cars “ era l’esperada de la nit i tothom present ho va fer notar amb un tribut màgic amb les goles ja ben escalfades després d’una hora de concert. El resultat: una nit per recordar per l’emoció que es transmet a cada cançó, per la bona acollida del públic i per la bona actitud, sempre afable, del grup irlandès.

Deixa el teu comentari!