Els primers ritmes d’una bateria perfectament sonoritzada han obert el concert amb “Cada Deu Anys” el primer tema de Life Vest Under Your Seat (com posa en els avions: “el salvavides és sota el teu seient”), el disc que ha presentat tot repassant les cançons més destacades de la seva discografia anterior. Pau Vallvé torna a terres lleidatanes, lloc que hi ha freqüentat en aquests 22 anys damunt els escenaris, i ho fa amb un format a tres: amb  Victor García (bateria) i el Darío Vuelta (Baix, teclats amb el peu i llums).

Després de dues cançons, Pau Vallvé, ha encetat el primer “speech” (d’uns quants) amb el característic estil despreocupat. Ha començat destacant què és el primer cop en què l’assistència és tan gran a Lleida i ràpidament ha titllat el públic de “tacaños” perquè l’actuació era gratuïta. Ha advertit el públic del Cafè del Teatre exposant els prejudicis que té d’un concert gratuït: “normalment en aquests concerts el públic està parlant i presta poca atenció al cantant”, i seguidament s’ha fet el silenci. Tot i aquestes coaccions, el públic ha mantingut un “runrun” durant tota l’actuació però també ha vibrat amb un concert explosiu i elèctric i introspectiu i emocional a parts iguals.

El concert també ha tingut el moment reivindicatiu, això sí, des de la perspectiva de l’Estanislau Verdet, l’àlter ego musico-humorístic de Pau Vallvé. En aquesta ocasió ha defensat la llibertat d’expressió amb “Quina sort”, dedicada especialment al Tribunal Suprem. I també ha tingut moments més tendres, per exemple, quan ha explicat el significat de “Signat, el teu padrí”, una cançó dedicada a la seva neboda, i en especial, quan sigui adolescent. O Live Vest Under Your Seat”, el màxim exponent d’un disc en què deixa de banda el cantó més depressiu (des de la primera persona) per ser l’ombro que recolza i relata situacions de persones properes.

L’artista també ha valorat el projecte d’autogestió que va iniciar fa 5 anys i que el manté (més feliç que mai) en un disc que ha composat, tocat, mesclat i produït únicament per ell, al seu estudi. Ja al final, ha volgut destacar la sort que ha tingut i que expressa, orgullós, a Penalti i gol és gol”. Ha acabat agraint el paper que té el públic en aquest projecte amb “Tots som molt millors”, tal i com tanca el disc De Bosc.

Deixa el teu comentari!