Hi ha grups que semblen indestructibles, que aguanten qualsevol cop que la seva carrera els pugui posar davant i que aconsegueixen mantenir el nivell, l’esperit i l’ànima dels inicis després de dècades de recorregut. Aquest és el cas de Texas, la banda anglesa que va tenir el seu màxim moment d’esplendor durant la dècada dels 90 però que segueix mostrant a ple 2019 que encara tenen molta guerra per donar.

En aquest cas, la cita era a la Ciutadella de Roses; dins el marc del Festival Sons del Món. Un festival que ja porta un grapat d’anys a les espatlles i que demostra any rere any que és un dels esdeveniments musicals més importants de la Costa Brava.

Abans que Texas sortís a l’escenari, va tocar durant uns 45 minuts Carlota Urdiales, una jove noia amb una veu enigmàtica que s’ha donat a conèixer gràcies a Instagram i les xarxes socials. Va fer repertori propi, conjuntament amb algunes versions d’Amy Winehouse, entre d’altres.

La Carlota va sortir amb una companya guitarrista que l’ajudava també amb les segones veus

Quan passaven uns minuts de les 11 de la nit va sortir Texas a l’escenari davant d’una multitud embogida que no va tardar ni tres segons a aixecar-se de les cadires i acostar-se a davant de tot.

El concert va arrancar amb la potent Inner Smile, molt “corejada” pel públic. Des d’aquest primer minut ja es va demostrar la presència i la potència que Sharleen Spiteri té en directe i la seva capacitat de connectar amb el públic.

Seguidament, van enllaçar dos dels seus grans èxits: Summer Son” i “Halo“. El nivell no va decaure gens en aquestes dues cançons tampoc. A partir d’aquí Texas va entrar en la part més tranquil·la i relaxada del concert. Van sonar, entre moltes d’altres, “Let’s Work It Out, When we are together o The Conversation.

Llavors va arribar un dels moments més especials i divertits de la nit. Abans de començar la cançó “So Called Friend“, Spiteri va dir a una fan que estava a primera fila si volia pujar a cantar aquesta cançó amb ella. Evidentment, la Carlota (l’afortunada assistent) va pujar ràpidament i va poder gaudir el tema des d’una posició força diferent a la resta.

A partir d’aquí es va desencadenar el triumvirat que posaria punt i final al concert i que el tancaria molt amunt. “I Don’t Want a Lover, Say What You WantiSuspicious Minds” (la versió de la versió d’Elvis Presley com a bis), van coronar una de les nits més màgiques que s’han viscut a la Ciutadella de Roses.

Segurament, va ser un somni fet realitat per a aquesta fanàtica

Texas han estat i sempre seran un referent del pop-rock dels 90, i quan els veus en directe entens a la perfecció el perquè. La relació que mantenen amb el públic en tot moment, l’energia que transmeten i la qualitat amb la qual sona el seu directe és digna de tot el reconeixement possible; i més, quan fa més de 30 anys que roden.

Deixa el teu comentari!