Aquest segon dia del Festival Acústica ha estat més carregat que mai, en tots els sentits. Ha estat carregat de grans concerts, de grans zones gastronòmiques i, evidentment, de grans riuades de gent. El festival ha crescut exponencialment en els darrers anys i aquest divendres s’ha pogut notar de manera palpable que el Festival Acústica ha arribat ja a tota Catalunya i a les orelles de tothom.

Anegats

Arribats directament des de les Illes Balears, el rock d’Anegats ha portat molta marxa i molt de ritme a la Plaça Catalunya en un dels primer concerts del dia. Han sonat contundentment, amb un so dur però treballat, massiu però concret. És una llàstima, però, que per terres catalanes no tinguin el reconeixement que es mereixen, com sí que el tenen a la seva illa natal.

Kids From Mars

El directe de Kids From Mars és genial. I és realment increïble veure que a la seva curta edat ja existeixen persones amb tant talent i tant potencial. L’Oskar i el Roger són dos nois que sovint se’ls han comparat amb els “Twenty One Pilots catalans”, i sincerament, em sembla una comparació acurada.

Si bé encara tot just acaben de començar, ja han recorregut un llarg camí i han enamorat a milers de persones amb cançons tan genials com el seu primer senzill “August”. Els Kids From Mars van tocar a la Balconada Josep Pla, un dels escenaris més peculiars de tot el festival, i van emplenar la plaça de gom a gom.

El Petit de Cal Eril

Existeixen poques propostes tan interessants i diferents en el nostre país com la del Petit de Cal Eril. Amb la seva música progressiva i experimental, barrejada amb el pop-rock indie, va crear una tota una atmosfera pròpia a la Plaça de la Palmera aquesta nit de divendres.

El concert va comptar amb un repertori que viatjava entre els diferents àlbums del Petit i que viatjava per la seva ment i per tots els seus temes. Pel seu directe compten amb un so realment treballat i estudiat, en el que no hi ha cap nota ni cap instrument que estigui fora de lloc. Veure al Petit de Cal Eril en directe és una meravella.

ZOO

La música valenciana reivindicativa ha arribat a tots els racons possibles del món musical, i un dels seus màxims exponents són, indiscutiblement, ZOO. A prop de fer una pausa indefinida, els nois de ZOO porten ja uns quants anys conreant èxits massius i emplenant allà a on van. La recepta de la “fusió” de la música electrònica amb la rumba i l’ska sembla que els hi ha funcionat prou bé.

Dorian

Els barcelonins de Dorian són una d’aquelles bandes “indiespensables”, un grup de l’escena alternativa nacional que porta ja molts anys rodant i que han forjat una sòlida fama més que merescuda. I només cal admirar un dels seus directes, en els quals quasi tots els aspectes són excel·lents.

Amb un gran desplegament de mitjans i d’instruments, el so de Dorian ha definit a tota una generació, i el seu directe ha estat sempre el “buque insígnia” del grup.

Oques Grasses

A la 1 de la matinada va tenir lloc el gran concert de la nit, el d’Oques Grasses a la Rambla de Figueres. L’èxit i el recent “megaboom” que han viscut Oques Grasses no té precedents, i és que no és per menys. El seu últim disc, ‘Fans del Sol’ és una meravella, una obra mestra. El millor disc en català d’aquest any.

El concert va ser igual de genial que tots els del grup, amb una gran interacció amb el públic i un “show” a dalt de l’escenari assegurat. Amb una bogeria col·lectiva quan sonava “In The Night” o “Més Likes” (acompanyats d’en Panxo de ZOO), Oques Grasses van marcar un dels moments més fantàstics de tot el festival.

Galeria de fotografies:

Deixa el teu comentari!