Feia dos anys que Manel no tocava a la seva ciutat. Barcelona va veure per última vegada el quartet a la Mercè del 2017. Dos anys sense pujar a cap escenari durant els quals han treballat en “Per la bona gent”, el cinquè disc del grup. Les entrades s’havien exhaurit setmanes enrere, fins i tot moltes s’havien venut abans que els fans poguessin escoltar alguna cosa del nou treball. És comprensible per tant que entre els assistents al Poble Espanyol hi hagués moltíssimes ganes d’escoltar tant la nova música com els clàssics de la formació.

El concert ha començat amb el so amplificat de les potetes de milers d’insectes passejant sobre el marbre de la cuina. “Formigues” ha sigut el tema escollit per obrir la vetllada. És curiós sentir versos de Verdaguer corejats per centenars de persones a l’uníson. Són aquestes coses les que fan de Manel un grup especial. Mentre sonaven els últims acords de la cançó, Guillem Gisbert, vocalista del grup, ha buidat dos pots d’esprai antiformigues al seu voltant, sempre mantenint el posat seriós que el caracteritza. En quant s’ha acabat el líquid dels tubs, han començat amb “Els entusiasmats”, per després donar pas a “Aquí tens el meu braç”. Amb la inèrcia d’aquestes tres peces, totes del nou àlbum, el concert demanava tornar a sons més antics i reconeguts pel públic.

La cançó escollida per enganxar de nou amb el públic menys familiaritzat amb el darrer disc ha estat “La serotonina”. Amb aquest homenatge a Juan Luis Guerra i a la seva “Bilirrubina” han fet ballar al públic al ritme de merengue en català, i de pas han fet un repàs al quart disc, tot i que no seria l’última referència a aquest treball durant la nit. Per seguir amb peces de discs anteriors, han tocat “Captatio Benevoltiae”, una de les cançons més tapades de “Els millors professors europeus”, primer àlbum de la formació amb el que van despuntar a l’escena catalana fa més de deu anys.

Tot seguit han presentat tres cançons del seu penúltim disc. Primer la “Cançó del dubte”, després “Jo competeixo”, cançó que comparteix títol amb l’àlbum i finalment “Les cosines”, just abans de deixar que el públic cantés gairebé a cappella els primers versos de “Teresa Rampell”.

Per tancar el concert, i com no podia ser d’una altra manera, Manel ha posat sobre l’escenari els dos primers singles que van presentar. Primer ha anat “Boy band”, cançó per la qual la Fiscalia ha obert diligències contra el grup, i finalment “Per la bona gent”, tema que dona nom al disc i que utilitza un sample de Maria del Mar Bonet que el públic ha cantat a pulmó.

Quan han marxat de l’escenari, un tècnic ha començat a recollir el material de so entre crits de “No n’hi ha prou”. Ha sigut precisament aquesta manipulació el que ha fet que, un cop han tornat els quatre músics a l’escenari, hagin hagut d’aturar dues vegades “La cançó del soldadet”. Aquests problemes no han molestat al públic, que ha seguit cantant la cançó de memòria encara que no se sentís res. Un cop solucionats els problemes, han seguit amb “Tubs de ventilació” i “Sabotatge”, just abans d’abandonar per segona vegada l’escenari.

Finalment, i tot i que el públic ha demanat a crits “Benvolgut”, el grup ha fet el segons bis de la nit presentant un altre tema del darrer disc, “Amb un ram de clamídies”. Així han tancat el segon concert de la gira de presentació de “Per la bona gent”, el primer a Catalunya, després que iniciessin el tour a València.

Els assistents han sortit amb un gust agredolç del Poble Espanyol. Per una banda, Manel ha donat el que es demanava, que era una bona presentació del disc, però per una altra, han faltat temes com “Les estrelles”, que és una de les grans cançons d’aquest últim treball, així com algun altre gran hit dels discos anteriors que el públic pogués corejar, com podrien haver estat “Ai, Dolors”, “Criticarem les noves modes de pentinats” o “Ceràmiques Guzmán”.

Deixa el teu comentari!