Tot navegant per la xarxa, ens hem trobat amb una versió d’allò més original del tema La Gozadera, el número 1 de l’estiu a l’estat espanyol. Ells l’han anomenat La gaudidora, i a part d’explicar-nos com va néixer la idea, també els hi hem preguntat per la banda, futur i altres qüestions.
Com neix Arran d’Ombra?
Ara fa 3 anys va començar el primer curs de la universitat i al cap de poc tres xavals de la UPC van començar a asseure’s junts i a fer bones migues, que van desembocar en bones cerveses en un pis d’estudiants. I és en aquell pis on va encaixar la primera peça.
El Gerard era un poeta amb molt a dir en les seves lletres amagades en blocs de notes, el Nerijus començava a tocar la guitarra, i el Jandro posava les primeres cançons i la part musical en cadascuna d’aquestes tardes. Aquestes quedades clandestines solien acabar amb els veïns cabrejats, però la música era l’excusa perfecta per quedar més. Amb el temps les cançons que tenia compostes se’ns quedaren curtes i vàrem començar a improvisar les nostres primeres cançons i donar una mica de show a les reunions nocturnes amb amics.
Qui sou i com us vau ajuntar?
Doncs som Gerard Cruset (vocalista), Nerijus Klimaitis (guitarra), Jandro Rodríguez (guitarra i veus), Isabel Parunella (violinista), Pau Santaeulàlia (batería que víctima de la fuga de cervells està actualment a Alemanya), Nil Toro (bateria que ens està ajudant moltíssim amb tot el que pot i més) i Fran Boluña, (baix i veus).
D’on surt la idea de “la gaudidora”?
Tot va començar el passat mes d’agost. Nerijus, Gerard, Isabel i Nil van passar uns dies a Palamós a un petit apartament. Un dia, al despertar després d’una nit que mai oblidarem, vàrem recordar que la nit anterior ho havíem donat tot amb una cançó que estava triomfant aquest estiu, aquesta es deia “La gozadera”. Tot fent broma el Nerijus i jo vàrem buscar els acords, i vàrem intentar copiar a “Gente de zona” amb l’estil de guitarra i veu, però la cosa es va quedar en una simple broma.
La mateixa tarda, estàvem intentant compondre una cançó, però malauradament ens trobàvem estancats amb la lletra. Va ser en aquest precís moment quan se’ns va encendre la bombeta: “per què no fem una versió de La Gozadera, però en català i parlant de les coses que fan de la nostra terra un lloc tan especial?”.
Així doncs va ser com va néixer el títol “La gaudidora”, durant els dies següents, sobretot entre el Gerard i el Fran, es va anar creant la lletra fins arribar al dia d’avui, que ja l’hem compartit a la xarxa.
Teniu també temes propis?
A hores d’ara tenim bastants temes propis. El primer el vam penjar a Youtube la primavera passada, Dins del meu cap. En tenim més però: Gato abandonado, Foc, No voldria dir-te pas, Potser… Tots aquests encara no estan gravats però ens agraden molt i volem seguir fent-ne més.
Quines perspectives de futur teniu com a grup?
De fet encara no hem fet cap concert com a tal, només alguns petits acústics i la cosa ha quedat en família, amics més propers i companys de la universitat.
Per tant el nostre objectiu és acabar de perfilar un repertori i començar a fer concerts on la gent pugui gaudir de tots els nostres temes propis més alguna versió. 
La cosa no es tan senzilla perquè tots estem estudiant, treballant, o fent mil coses i ens costa trobar hores d’assaig, però sí, la idea és a mig any vista fer el que seria el nostre primer concert!
També ens agradaria gravar algun tema propi més, abans d’aquest primer concert, perquè així el públic que puguem tenir ja conegui algunes cançons.

- Publicitat -