Aquest divendres arriba el debut de les Cable Obsession “Viu la vida” i en Nil Ortiz ha parlat amb elles sobre aquest llançament i sobre la banda per conèixer-les una mica més.

Què vol dir el nom del grup: ​Cable Obsession?

El nom Cable Obsession va sorgir del fet que sempre ens fem un embolic amb els cables i no hi ha qui els desemboliqui. Per tant, el nostre dia a dia amb els cables ha sigut el motor de com ens diem.

Què us inspira a l’hora de compondre?

Cada persona té els seus somnis, problemes i pensaments. Tothom veu allò que passa al seu voltant, alguns aparten la mirada i altres donen voltes a diferents idees per millorar allò que veuen. Nosaltres intentem aturar-nos durant uns segons i veure allò que passa fora o dins nostre. A partir d’aquí, agafem la guitarra o el piano i comencem a treure tot allò que pensem i que necessitem que els altres vegin. Les inquietuds, aquells problemes no resolts o aquelles experiències que necessites compartir, es converteixen de mica en mica en un tema nou.

Què pretén transmetre el primer àlbum ​Viu la vida?

Viu la vida p​retén transmetre energia per fer tot allò que et proposes. Sobretot volem
transmetre que s’ha de viure el moment, de vida només n’hi ha una i aquells segons que estàs vivint no els tornaràs a viure més. Així que amb aquest àlbum volem encomanar ganes de viure i lluitar per les teves metes.

Com us vau iniciar en el món de la música?

Cadascuna té un recorregut musical particular però totes estàvem lligades a la música des de petites. L’Àfrica va endinsar-se en aquest món amb només amb sis anys, realitzant cursos de solfeig i de piano clàssic fins al grau mitjà. L’Ariadna des de petita que ja ballava, així que la música també era present en el seu dia a dia. Més tard es va interessar per un so d’un instrument en concret, que la va portar a voler saber més sobre la música. Començant amb l’ukulele i seguint el camí amb la guitarra elèctrica. La Marta, amb uns sis anys va començar amb aquell instrument que li va cridar l’atenció, la bateria. També va estudiar llenguatge musical durant sis o set anys. La Mariona va iniciar-se a la guitarra amb set anys i més endavant va fer llenguatge musical. El món del cant el va iniciar quan la cantant del conjunt de l’escola, on el grup es va formar, va plegar; i van proposar que ella fos la cantant. Va ser en aquell moment quan la Mariona va apuntar-se a classes de cant.

Què us ha aportat individualment i col·lectivament aquest projecte?

Individualment:

Mariona: ​A mi aquest projecte m’ha aportat moltes emocions, noves experiències, aprenentatge, treball en equip, amistat i sobretot no voler parar de crear més música nova, compartir-la i gaudir-la.

Àfrica: ​Durant més de tres anys, he compartit amb les noies moltes experiències que ens han unit molt i que m’han fet madurar tant a personalment, com en l’àmbit musical. En el transcurs del projecte, hem començat un aprenentatge de la música mai experimentat. Hem conegut el procés de creació que requereix cada cançó i ens hem endinsat en els concerts, deixant-nos anar i expressant tot el que sentim en les cançons al públic.

Marta: ​Personalment aquesta experiència m’ha aportat molts bons moments amb el grup, les noies i també amb el públic. He après a treballar en equip, també saber com actuar davant diferents opinions dins del grup sobre diversos assumptes. He gaudit de música, de compondre els ritmes de la bateria, i això ha fet que creixi personalment i sobretot musicalment. Aquesta gran experiència només acaba de començar, i el que estic desitjant és poder compartir tota aquesta aventura amb tots/es vosaltres. Fins ara, un dels moments on més he gaudit i he après són els concerts. Ja que ens comuniquem amb el públic, i ens deixem emportar per totes les emocions d’aquell moment i això fa que improvisem, per tant, és una altra oportunitat per créixer musicalment.

Ariadna: Aquest projecte per mi ha sigut com una muntanya russa i crec que ho seguirà sent. Hi ha hagut moments de col·lapse i ansietat, on només calia una gota per fer vessar el got; moments de creativitat i recreació, on he après que tot i no saber molt de música, podia arribar a expressar allò que sentia a través d’ella; i sobretot moments de bogeria i llibertat, on podia compartir escenari amb les noies amb qui havia crescut i veure com el públic també formava part del nostre món. Si el projecte segueix per bon camí continuarà tenint les seves baixades i pujades, però sempre s’ha de veure que després d’un gran esforç, encara que sigui difícil i només vegis pujada, sempre acabarà amb la recompensa d’una bona baixada que et remourà l’estómac amb ganes de més.

Col·lectivament:

El llançament d’un disc és un somni que encara ara no hem assumit i ens ha aportat una experiència inolvidable. El més important que ens estem enduent del projecte és el fet de créixer junt amb aquesta petita família, que cada cop es va fent més gran. El projecte ens està obrint noves portes, ens descobreix gent encantadora i sobretot ens porta cap a un públic que ens aporta energia, el qual ens ha ensenyat a saber-nos obrir dalt d’un escenari traient totes les vergonyes fora.

Després de passar de fer versions a tocar temes propis, com us agradaria evolucionar?

Voldriem evolucionar afegint nous estils als nostres temes, sobretot ens agradaria trobar un so propi que encaixés amb totes les components del grup. Des d’alguna cosa més electrònica a alguna altra més funky, sense deixar la nostra base de pop que es veu en aquest primer disc. Encara hem d’experimentar cap a quins camins volem encarar-nos, però no volem marcar cap pauta, de mica en mica ja ho anirem descobrint.

Quina valoració feu de la presència femenina en el panorama musical actual? Hi trobeu referents?

En el panorama musical les dones segueixen essent una minoria. El món de la música està totalment masculinitzat i és present en el nostre dia a dia. La majoria dels músics, tècnics de so i productors són homes. Hem tingut la sort de coincidir en dos festivals dos grups formats per dones com les Roba Estesa i les Minerva, de manera que això mostra que cada cop a Catalunya, els grups femenins ja comencen a emergir com les The Crab Apples, Mourn, les Karamba i moltes més.
En definitiva, creiem que cada vegada hi ha un ventall més ampli i hem de continuar lluitant perquè així sigui.
Un grup referent per nosaltres, que ja hem comentat anteriorment, és Roba Estesa; també ens agrada l’estil de Rosalía, Billie Eilish i moltes d’altres.

Deixa el teu comentari!