Ferran Palau acaba de presentar “Parc”, el seu cinquè disc en solitari, impregnat d’un pop minimalista portat a l’extrem. Palau segueix modelant un so i una manera de fer cançons única i intransferible, a Parc ens transporta a un paisatge inspirat en les pel·lícules de terror dels anys 80 i cantant una visió menys lluminosa de l’amor.

Ferran Palau aconsegueix un repte difícil com és fer-ho tot encara més petit i senzill que a l’anterior disc, “Kevin”, construint les cançons amb el seu cosí i productor, Jordi Matas, amb delicades bases de guitarres sintetitzades, beats i línies de baix.

 

Ferran Palau, una vegada més dialoga amb el buit, les amenaces, allò temerari, però endolcint les pors des d’una mirada innocent. El resultat de fer cançons, lletres i títols a través de l’inconscient.

 

Els sintetitzadors dels anys 80 de la cançó ‘Més enllà’ evoquen a una banda sonora de pel·lícula de terror, però tot el disc està ple de referències al cinema de terror. Ferran Palau ens explica d’on li ve aquesta afició:

 

Quan parlem del pop metafísic, aquest gènere creat amb El petit de cal Eril, Ferran Palau ens explica això:

 

Al final Parc defineix l’essència del disc com un espai obert, quotidià, sense artificis, reivindicant cossos diferents i la diversitat de gènere, sexual i, en general, la diversitat humana.

Pots escoltar l’entrevista sencera a continuació.