Els Amics De Les Arts celebren 14 anys com a grup sobre els escenaris. Una banda amb una carrera notable i més que consolidats al panorama musical català. Ja fa força dies que estan tancats als Estudis Ground amb la preproducció del nou disc acompanyats d’en Pol Cruells, el Ramon Aragall i el productor Tony Doogan. Avui però, surten per anar cap a Andorra, en el que serà l’últim concert de la Gira Europea. I per celebrar aquest aniversari hem volgut escollir 14 cançons significatives d’Els Amics.

Si algú encara no sap de qui estem parlant segur que d’alguna cosa els hi sonarà aquesta cançó que sempre aixeca els crits del públic amb les primeres corxeres del piano. Un pòster de Jean Luc Godard és el millor conseller que es pot tenir en un Bed & Breakfast“.

‘Ja no ens passa’ obria fa quatre anys la celebració del 10è aniversari d’Els Amics De Les Arts amb la col·laboració especial de la Vicens Martín Dream Big Band en el Festival de Cap-Roig.

Els quatre jugant en un llit elàstic és la millor manera d’il·lustrar aquest ‘Déjà-Vu’ que els portaria a recórrer un munt d’escenaris i fins i tot a “Andorra a comprar un perfum”.

A cop de sintetitzador i amb uns tenistes vintage van incloure aquest tema dins de l’“Estrany Poder” per reflexionar sobre ‘Les Coses’.

De tots els temes que van sonar al Symphonic Project amb els membres de l’ESMUC i el Conservatori del Liceu el més espectacular és ‘El Vent Tallant’, inclòs en el seu últim disc.

‘L’arquitecte’ és un tema força intimista que han recuperat en format acústic per aquesta Gira Europea 2019.

‘L’home que treballa fent de gos’ també es va convertir en un gran hit del quartet, en una història a base de “mitjons, petons, americanes, un ós, flors i un dinosaure”.

Monsieur Cousteau és un perfecte pla seqüència que ens transporta per les aventures de Jacques-Yves Cousteau i per una peculiar mariscada.

L’EP Castafiore Cabaret” i aquell ‘A vegades’ queda força lluny, així com aquell pis d’estudiants on es van formar quatre amics que a cop de cançons i lletres desenfadades van revolucionar el Sona 9.

Amb aquest ‘Carnaval’, per treure a passejar totes aquestes “Espècies Per Catalogar”, van encetar el seu primer gran concert reclamant ben fort que “Tenim Dret a Fer l’Animal”.

Amb dues càmeres, una Roomba i quatre amics en van tenir prou per fer un videoclip prou revolucionari, seguint de prop el quotidià del pis tenien molt clar que ‘La merda se’ns menja’.

Malalts del futbol reconeguts van convertir un càntic del Camp Nou en l’himne d’una gran cita en un Shawarma. Per un bon partit com era aquest, el títol estava ben clar, l’alineació del Barça dels somnis, un ‘4-3-3’.

‘El matrimoni Arnolfini és un quadre captivador, sense saber si són uns experts en història de l’art, han arribat a la conclusió que “tornar sempre és la millor part de l’aventura”.

L’Orfeó Català ha estat el millor representant per reproduir els cors que fa el públic a l’acabar un concert a cappella amb el ‘Louisiana o els camps de cotó’ dient allò de: “diu que un dia hi em d’anar, que l’avisem amb temps però que té llits de sobres”.

 

 

Deixa el teu comentari!