El 7 de maig de 1948 neix a Verges el cantautor Lluís Llach. Membre dels Setze Jutges, escriptor, exdiputat, capdavanter de la Nova Cançó i, en definitiva, persona de gran compromís social en totes les decisions que ha pres al llarg de la seva vida i han marcat el camí de tota una generació. Avui resumim en 10 cançons representatives de la seva trajectòria per celebrar una data especial.

 

‘Que tinguem sort’ és, sens dubte, una cançó d’amor i tendresa, però també apel·la a la fidelitat d’uns valors, d’uns principis. Inclosa en l’àlbum “I si canto trist” és un cant romàntic i idealista que, en el context de la seva publicació (1974), transformava l’amor en una militància per l’antifranquisme i el progressisme.

- Publicitat -

La més universal de totes les cançons del Noi de Verges ha sigut ‘L’Estaca’, composada el 1968 s’ha estès per mig món fins al punt de considerar-se autòctona de molts territoris. Llach apel·la a la unitat d’acció col·lectiva per alliberar-se de les cadenes, en aquell context representades per la dictadura, i aconseguir la preuada llibertar. Versionada innumerables vegades, traduïda a molts idiomes i insígnia de centenars de lluites, aquesta cançó ha transcendit per esdevenir himne.

‘Laura’, cançó d’amor per a la tan estimada i recordada Laura Almerich, històrica guitarrista del cantautor que va esdevenir una peça clau en la seva carrera i en la seva vida. D’aquest cant a l’agraïment per una amistat tan forta, ens queda la cèlebre actuació del Camp Nou de 1985.

‘I si canto trist’, inclòs en l’àlbum homònim, és el plor a la mort de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista el fatídic 74. I entre acords menors també es recorda a totes les víctimes de la dictadura.

A Vitòria el 3 de març de 1976 es va produir una matança que va deixar centenars de persones ferides i cinc morts, hores després de la brutal repressió policial Lluís Llach crearia ‘Campanades a morts’, un oratori grandiloqüent al nivell dels grans rèquiems.

El “Concert per la llibertat” del 2014 al Camp Nou tenia una àura d’ocasió històrica per la unió dels pobles, la defensa de les llibertats i homenatge a la figura de Llach. La segona meitat del concert, dedicada a l’obra del cantautor, la iniciava ell mateix cantant a capella tot un himne de l’agermanament i la diversitat com és ‘Venim del nord, venim del sud’.

A ‘Viatge a Ítaca’ el cantautor musica l’històric poema de Konstantinos Kavafis. Un viatge també capa a la llibertat dels països catalans que compta amb la col·laboració de Manel Camp en l’arranjament. La versió que en va fer al concert de comiat “Verges 2007” és potser la més histriònica, la més exagerada però té un pes específic en ser l’última interpretació de Lluís Llach.

En el mateix àlbum que canta a les connotacions utòpiques i els destins llunyans i desitjats, publica ‘Abril del 74’ en la que transportava a Catalunya la fascinació per la revolució portuguesa. Cançó d’anhels, d’esperança, d’olor a clavells i aires de llibertat de la dictadura feixista d’aquell 25 d’abril de 1974.

Per obrir la gira “Un pont de mar blava” Llach va escollir ‘Amor particular’, una cançó d’enamorament sincera i d’una delicadesa excepcional.

“Som aquí tossudament alçats, proclamant el nom, el temps i el lloc que ens dol i pertany”. D’alguna manera amb aquests primers versos de ‘Tossudament alçats’ es resumeix tota una vida dedicada als altres creant la banda sonora de la memòria del passat, les vivències del present i un futur esperançador amb tot el compromís i la força.