El 18 de setembre sortirà a la llum “El senyal que esperaves”, el cinquè disc d’Els Amics de les Arts. Per amenitzar l’espera us proposem 10 cançons del grup no tan conegudes com les famoses ‘Jean-Luc’, ‘Lousiana o els camps de cotó’ o ‘Les coses’. Algunes d’elles formen part del repertori d’Els dies més dolçosel nom que porta la gira d’estiu en format acústic que ha organitzat el grup després d’oferir les versions d’alguns dels seus temes a Youtube durant la quarantena. Us deixem amb el llistat i esperem que compartiu també els vostres temes preferits del grup!

1. Casa en venda (“Un estrany poder”): aquesta cançó reposada però no per això menys intensa s’inclou a Els dies més dolços. És nostàlgica, ens recorda a la infància i és tot un himne al valor de la família, als records compartits i a l’estima pels avis i els familiars perduts. “Tu també encara els sents? Tu també encara els notes a prop?”

2. Els amics s’ajuden en tot (“La taula petita”): després d’estrenar “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, Els Amics de les Arts van treure un petit EP amb dos temes, entre els quals hi havia aquesta cançó. Té una lletra molt múrria i divertida i va sortir amb un videoclip tan subtil com evident. “O fots el camp, te’n vas d’aquí i desapareixes o haurem d’anar a comprar una serra i s’està fent tard.”

3. Exercici Seixanta (“Castafiore Cabaret”): és una de les lletres més divertides i alhora complexes del grup. Forma part del seu primer EP i, sense dubte, mereix que més gent la conegui. “Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren i no es queixen.”

4. Apunto Shakespeare (“Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”): aquesta cançó ens explica la història d’un apuntador de teatre que perd la feina després d’encallar-se amb un vers que el remou per dins. També forma part del repertori d’Els dies més dolços. “Només deixi’m un minut i entendrà perfectament el que he viscut.”

5. L’home que va matar Liberty Valance (“Bed and Breakfast”): aquest tema acumula veritat rere veritat. El grup va voler fer destacar la lletra per sobre de la instrumental, subtil i delicada. “I quan per un no en dones un duro, t’acabes sorprenent. I quan fa una bona nevada, els nens estan contents.”

6. Carnaval (“Espècies per catalogar”): és una frase d’aquesta cançó la que dona títol a la gira d’estiu del grup. Una de les lletres més treballades, curioses i destacables d’Els Amics de les Arts, acompanyada d’unes cordes exquisides. “Carai la llumeta, s’abraça amb el pal. No em digueu llumeta, avui sóc un fanal!”

7. Primer en la línia successòria (“Un estrany poder”): un tema elèctric, amb tocs d’humor i d’ironia, en el qual el Joan Enric fins i tot s’atreveix a rapejar. Una d’aquestes cançons molt agraïdes als directes ja que convida a ballar amb ganes. “Sóc la cara de la foto de curs que ningú recorda, sóc el ràpidament desestimat.”

8. Per mars i muntanyes (“Bed and Breakfast”): una cançó molt tendra que és gairebé impossible que no us traslladi a la infància, sobretot a aquells i aquelles que sigueu fans de Bola de drac. Malgrat al disc apareix en català, més tard van treure’n una versió en japonès força curiosa que us recomanem. “Si del món tots els desitjos en pogués triar un de sol, jo voldria ser en Son Goku, jo voldria ser un heroi.”

9. El mite de Prometeu (“Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”): és, sense dubte, una de les lletres més dures i punyents d’Els Amics de les Arts. Tothom que hagi patit una ruptura amorosa o amistosa segurament s’hi podrà sentir identificat. “Ei, ara què tal? Oi que fa mal?”

10. L’Affaire Sofia (“Espècies per catalogar”): en el seu moment es va dir que era el nou ‘Jean-Luc’, tot i que amb els anys ha anat perdent fama. Un recorregut d’una primera cita a través de la filosofia i d’un ritme molt ballable. “I amb Schopenhauer vam acabar en un after-hour.”